L'amic invisible

El 21 de Desembre vam celebrar l'amic invisible en l'aula de 2n d'ESO, amb les de 1r, 2n i els/les professors/es.

Vàrem posar en paperets dins d'una caixa els noms de tot l'alumnat i el professorat de la SES, i després de veure que ningú era el seu propi amic invisible vàrem establir un pressupost de 3 € pel regal.

Durant tota la setmana havíem anat deixant pistes per tota l'escola, sobretot al pessebre, per a que tothom pogués endevinar qui era el seu amic invisible. N'hi va haver de tota mena, i alguns/es també es van quedar sense pista...

Després de la Cantada de Nadales i abans d'acomiadar-nos per iniciar les vacances vam començar l'entrega de regals “invisibles”. Van escriure un munt de penyores en paperets i les vam posar en una capsa. Primer calia agafar la penyora escrita en un full i fer el que deia en aquella penyora. Si es donava per bona calia endevinar qui havia estat l'amic invisible que li feia el regal, i si s'equivocaven s'havia d'agafar una altra penyora i fer una altra prova.

Ens va tocar de tot: passar pel carranxó del Josep, ballar amb la Mercè, fer 5 petons a la tutora, pintar-se un bigoti, pujar i baixar de la cadira “mil” cops, reunir un munt de sabates...

El Bernat li va fer d'amic invisible a la Marta, la Marta li va fer a l'Anna, l'Anna li va fer a l'Aura, l'Aura a la Hayat, la Hayat a l'Ivan, l'Ivan a la Maria, la Maria a la Núria, la Núria a l'Aida, l'Aida al Dani, el Dani a la Elizabet, la Elizabet a l'Albert, l'Albert a la Mariona, la Mariona a la Jessica, la Jessica a la Mercé, la Mercé a la Lídia, la Lídia a la Siham, la Siham a la Tània, la Tània a l'Arnau, l'Arnau a la Irene, la Irene al Josep, i el Josep al Bernat.

Nosaltres creiem que va ser molt divertit per les penyores. I els regals també van se molt bonics.

Jèssica