Fem el pessebre
El pessebre el vam col·locar el dia 18 de Desembre a l'entrada de la SES per a què el pogués veure tothom. El pessebre el vam fer entre els alumnes de 1r i de 2n.
Els de 1r van fer les figuretes. Les van fer amb cartolina i les cares les van fer amb pilotes de ping-pong. Van fer els reis, ovelles, Sant Josep, la Verge Maria, el nen Jesús, la gent del poble etc... Fins i tot van fer un caganer molt trempat. Hi van estar unes quantes sessions però van quedar uns personatges molt simpàtics... sobretots els pollets a l'escuma de poliuretà.
Els de 2n vam fer totes les construccions:les cases, el moli, el pou...
L'Anna, la Jèssica i l'Eli van reconstruir el pou. El van fer enganxant pedres amb silicona, van muntar l'arcada per penjar la galleda i li van preparar una politja i un cordill per a fer el mecanisme de la galleda més real.
La Tània i la Lídia van fer de nou el portal de Betlem. D'una capça vella en van aprofitar les fustes per a construir les parets i li van posar un sostre de cartró amb palla enganxada per a que fos més real i també n'hi van posar a dins, als peus de les figuretes. Les parets es van pintar amb bocins envellits com si es veiessin els totxos mig gastats en els llocs que ja vam tallar amb formes irregulars per a què semblés més vell. A dins també hi vam posar una bombeta per il·luminar-ho una mica.
L'Ivan va restaurar el molí de vent. Estava totalment destartalat i quasi es va haver de fer tot de nou. El més divertit van ser les aspes que les vam fer de roba i filferro soldat i rodavem amb un motoret que vam instal·lar al seu interior.
L'Arnau es va encarregar de la barbacoa i va fer una espècie de pollastre rostit amb fang que després donava tombs amb un altre motoret.
L'Albert i l'Aura es van encarregar de la sínia. Els va passar una mica com a l'Ivan i van tenir-hi molta feina, però amb una mica de "manya" i pintura la cosa va funcionar molt bé. I amb el motoret que la feia girar feia molt goig.
El Bernat va reconstruir el pont. Un altre cop això de reconstruir és una mica simbòlic per que el va haver de refer de cap a peus ja que no s'aguantava per enlloc. Va quedar molt gran, però com que hi vam posar els reis mags a sobre ja es va integrar totalment en el muntatge.
El dia del muntatge vam participar tots preparant terra, pedres, sorra, muntant aquí i allà... L'Ivan va fer d'electriciata amb el Bernat i van connectar tots els motorets a una font d'alimentació per a tot es posès en marxa a l'hora... Quina escandalera!!!
Lídia, Anna i Tània
Cantada de Nadales al Casal d'avis
El dia 21 de desembre els alumnes de la SES vam anar, juntament amb els alumnes de primària, a la Residència d’Avis per cantar les nostres cançons de Nadal.
A primers de desembre, quan es va començar a moure tot el tema del Nadal, algú va tenir la brillant idea que els de secundària també anéssim a cantar Nadales. La Mercè ho va començar a remenar tot i amb la Maria van aconseguir 3 guitarres i van demanar a la Lluïsa que ens ajudés a assajar.
Per ajudar una mica a la Lluïsa, la Maria i la Mercè ens van preparar una pàgina al bloc amb els vídeos de les cançons i la lletra per anar-les estudiant i assajant abans de provar-ho amb les guitarres.
Al final vam assajar molts dies i a totes les hores perdudes que teníem. La Maria, la Mercè i l’Ivan tocaven la guitarra i la resta... a cantar.
Tot en conjunt van ser uns moments de molts nervis, per la vergonya, per por a equivocar-nos, perquè ens estaven escoltant...
Però tot va anar prou bé i vam tornar contents a la SES i preparats per portar la cistella de Nadal al lloc on l'exposaríem.
Creiem que va ser bo perquè els avis agraeixen molt les visites, ja que sempre tenen una rutina, per Nadal els alegrem amb la nostra alegria i vitalitat juvenil fent que el matí sigui més alegre que els altres dies.
N’estem molt contents!!
Aura i Elizabeth
A primers de desembre, quan es va començar a moure tot el tema del Nadal, algú va tenir la brillant idea que els de secundària també anéssim a cantar Nadales. La Mercè ho va començar a remenar tot i amb la Maria van aconseguir 3 guitarres i van demanar a la Lluïsa que ens ajudés a assajar.
Per ajudar una mica a la Lluïsa, la Maria i la Mercè ens van preparar una pàgina al bloc amb els vídeos de les cançons i la lletra per anar-les estudiant i assajant abans de provar-ho amb les guitarres.
Al final vam assajar molts dies i a totes les hores perdudes que teníem. La Maria, la Mercè i l’Ivan tocaven la guitarra i la resta... a cantar.
Vam cantar:
El rabadà
Campana sobre campana
Aquelles nits de Nadal
Last Christmas
Els de primària i els avis ens van escoltar. Com que portàvem molts dies assajant-les, ho vam fer bastant bé. Quant vam acabar els avis van aplaudir amb molta felicitat perquè els hi va agradar.
Tot en conjunt van ser uns moments de molts nervis, per la vergonya, per por a equivocar-nos, perquè ens estaven escoltant...
Però tot va anar prou bé i vam tornar contents a la SES i preparats per portar la cistella de Nadal al lloc on l'exposaríem.
Creiem que va ser bo perquè els avis agraeixen molt les visites, ja que sempre tenen una rutina, per Nadal els alegrem amb la nostra alegria i vitalitat juvenil fent que el matí sigui més alegre que els altres dies.
N’estem molt contents!!
Aura i Elizabeth
L'amic invisible
El 21 de Desembre vam celebrar l'amic invisible en l'aula de 2n d'ESO, amb les de 1r, 2n i els/les professors/es.
Vàrem posar en paperets dins d'una caixa els noms de tot l'alumnat i el professorat de la SES, i després de veure que ningú era el seu propi amic invisible vàrem establir un pressupost de 3 € pel regal.
Durant tota la setmana havíem anat deixant pistes per tota l'escola, sobretot al pessebre, per a que tothom pogués endevinar qui era el seu amic invisible. N'hi va haver de tota mena, i alguns/es també es van quedar sense pista...
Després de la Cantada de Nadales i abans d'acomiadar-nos per iniciar les vacances vam començar l'entrega de regals “invisibles”. Van escriure un munt de penyores en paperets i les vam posar en una capsa. Primer calia agafar la penyora escrita en un full i fer el que deia en aquella penyora. Si es donava per bona calia endevinar qui havia estat l'amic invisible que li feia el regal, i si s'equivocaven s'havia d'agafar una altra penyora i fer una altra prova.
Ens va tocar de tot: passar pel carranxó del Josep, ballar amb la Mercè, fer 5 petons a la tutora, pintar-se un bigoti, pujar i baixar de la cadira “mil” cops, reunir un munt de sabates...
El Bernat li va fer d'amic invisible a la Marta, la Marta li va fer a l'Anna, l'Anna li va fer a l'Aura, l'Aura a la Hayat, la Hayat a l'Ivan, l'Ivan a la Maria, la Maria a la Núria, la Núria a l'Aida, l'Aida al Dani, el Dani a la Elizabet, la Elizabet a l'Albert, l'Albert a la Mariona, la Mariona a la Jessica, la Jessica a la Mercé, la Mercé a la Lídia, la Lídia a la Siham, la Siham a la Tània, la Tània a l'Arnau, l'Arnau a la Irene, la Irene al Josep, i el Josep al Bernat.
Nosaltres creiem que va ser molt divertit per les penyores. I els regals també van se molt bonics.
Jèssica
Vàrem posar en paperets dins d'una caixa els noms de tot l'alumnat i el professorat de la SES, i després de veure que ningú era el seu propi amic invisible vàrem establir un pressupost de 3 € pel regal.
Durant tota la setmana havíem anat deixant pistes per tota l'escola, sobretot al pessebre, per a que tothom pogués endevinar qui era el seu amic invisible. N'hi va haver de tota mena, i alguns/es també es van quedar sense pista...
Després de la Cantada de Nadales i abans d'acomiadar-nos per iniciar les vacances vam començar l'entrega de regals “invisibles”. Van escriure un munt de penyores en paperets i les vam posar en una capsa. Primer calia agafar la penyora escrita en un full i fer el que deia en aquella penyora. Si es donava per bona calia endevinar qui havia estat l'amic invisible que li feia el regal, i si s'equivocaven s'havia d'agafar una altra penyora i fer una altra prova.
Ens va tocar de tot: passar pel carranxó del Josep, ballar amb la Mercè, fer 5 petons a la tutora, pintar-se un bigoti, pujar i baixar de la cadira “mil” cops, reunir un munt de sabates...
El Bernat li va fer d'amic invisible a la Marta, la Marta li va fer a l'Anna, l'Anna li va fer a l'Aura, l'Aura a la Hayat, la Hayat a l'Ivan, l'Ivan a la Maria, la Maria a la Núria, la Núria a l'Aida, l'Aida al Dani, el Dani a la Elizabet, la Elizabet a l'Albert, l'Albert a la Mariona, la Mariona a la Jessica, la Jessica a la Mercé, la Mercé a la Lídia, la Lídia a la Siham, la Siham a la Tània, la Tània a l'Arnau, l'Arnau a la Irene, la Irene al Josep, i el Josep al Bernat.
Nosaltres creiem que va ser molt divertit per les penyores. I els regals també van se molt bonics.
Jèssica
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
